Aquest itinerari segueix les Feynman Lectures capítol a capítol. Cada lliçó té passos amb una simulació i preguntes per pensar-hi, sense llista d'exercicis. El text original és al web de Caltech, i val la pena llegir-lo al costat.
Dels blocs del Dennis a E = mc², passant per les màquines reversibles, la cadena de Stevin i el pèndol.
Del pols de Galileu a la mida del nucli, passant pel dia, el pèndol, els rellotges atòmics i la triangulació de les estrelles.
Dels daus i les monedes al caminant aleatori, a la corba de Gauss i al núvol de l'electró: quant es pot allunyar un resultat del que s'espera sense que res vagi malament.
De l'el·lipse de Kepler a una força que decau amb 1/r², posada a prova a la Lluna, a les estrelles dobles i en una balança de torsió, fins al punt en què Newton ja no basta.
Del cotxe en una carretera recta a la pilota que cau i al llançament d'un projectil: la velocitat com el pendent d'una corba, la distància com l'àrea que queda a sota i l'acceleració com la derivada de la derivada.
De la força que canvia el moment a una recepta que preveu el moviment pas a pas, a mà o amb una màquina, i que serveix igual per a una massa lligada a una molla que per a un planeta que gira al voltant del Sol.
De dos carretons que s'empenyen l'un a l'altre a un coet en el buit, passant per xocs que perden energia però mai moment, fins al punt en què p = mv deixa de valer a prop de la velocitat de la llum.
Del que canvia i del que es manté quan el sistema d'eixos es desplaça o es gira, passant per la suma de fletxes i per l'acceleració en una corba, fins al producte escalar, el nombre que tots els observadors calculen igual.
De per què F = ma no és només una definició al fregament que reté el bloc fins a un pic, i d'aquí a la força entre dos àtoms, a l'electró que es desvia sense que res el toqui i a la força que només existeix per a qui accelera.
Les Feynman Lectures on Physics són © Caltech; el text i les simulacions d'aquestes lliçons són originals.